Exercicis sobre les manifestacions del calor intern de la Terra

1. Busca informació sobre alguna manifestació recent del calor intern de la Terra. Explica a on s'ha produït, quin tipus de manifestació es tracte, les característiques d'aquest i posa alguna imatge dels seus efectes.

El volcà Etna:
L'Etna, també conegut localment com a Mungibeddu, és un volcà actiu de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània. És el volcà actiu més gran d'Europa i la muntanya més alta d'Itàlia (3.323 m.) fora dels Alps. El volcà Etna ha entrat en erupció a l'illa italiana de Sicília en les últimes hores, deixant un espectacular riu de lava posant en alerta les autoritats locals. L'activitat del volcà es va intensificar en la nit d'aquest dimecres, arribant a crèixer poc després de les 22.48 hora local. Les erupcions de lava,  que no es descarta que vinguin acompanyades de cendra volcànica, es van produir en un cràter situat al sud-est, al vessant de la Vall del Bove, una zonadesèrtica.

Exercicis sobre els rius i les aigües subterrànies

1. Quina és la diferència entre una vall en V i una vall d'obí. Quin dels dos relleus formarà abans un riu? En quin dels dos relleus tindrà més força l'aigua? Per què?

La diferència que hi ha es que la vall en fotma de V es més inclinada i s'ha format poc a poc amb el riu, però no amb tant de temps que la vall d'obi, en canvi, la vall d'obi, s'ha format amb molt més de temps que la vall en forma de V, i la forma dell relleu es més plana. Es formarà abans un riu, a la vall d'obi, i tindrà més força a la vall en forma de V, perquè hi ha pendent, llavors agafa més força.

2. Quan sedimenten els materials que transporta un riu? Quins seràn els clasts que primer sedimentaran en un riu? i els últims?

Sedimenten quan el riu hi es al curs alt, els clasts que primer sedimentaran seràn els grans, i els ultims, els petits.

3. Què és el modelat càrstic? Busca una imatge on es pugi apreciar. Digues 3 formes de relleu característiques de les aigües subterrànies.

El moderat càstric és el conjunt d'empremtes subterrànies i superficials produides per la dissolució de roques.

El retrocés d'un penyasegat

1. Buscar informació sobre com es forma un penyasegat

Normalment s'aludeix a un penya-segat cuan está sobre la costa, pero també poden ser considerats com aquests els que hi ha en muntanyes, falles i ribes dels rius. Quan un penya-segat costaner de forma tabular aconsegueix grans dimensions se l'anomena faralló.

Els penya-segats solen estar compostos per roques resistents al'erosió i al desgast per l'acció atmosfèrica, generalment roquessedimentàries com la limonita, gres, calcària, dolomita, encara quetambé poden apreciar roques ígnies com el basalt o el granit enaquestes formacions.
Un escarpament és un cas particular de penya-segat, formada pelmoviment d'una falla tectónicao un ensorrament. La majoria delspenya-segats acaben en forma de pendent en la seva base, en àreesàrides o sota de grans penya-segats, el talús és generalment unaacumulació de roques despreses, mentre que en àrees de majorhumitat, les roques del talús queden cobertes per un capa de terracompactada per la humitat, formant un sòl.
Molts penya-segats també presenten cascades i grutes excavades ala base. De vegades els penya-segats moren al final d'una cresta,creant estructures pètries singulars.

2. Buscar informació sobre que és una plataforma d'abrassió

Les plataformes d'abrasió litoral, conegudes també com rasescostaneres o terrasses d'abrasió, són rampes rocoses amb un pendent molt suau  subjectes a l'abrasió marina i ubicadesper sota de la superfície de l'aigua a uns 10 m de profunditat.L'amplada d'aquestes plataformes és variable, hi ha rases d'unquilòmetre d'ample, però en general són més estretes. Com més fortés la roca, més pronunciada és el pendent, i com més fort són lesones i més alta la carrera de marea, més ampla és la plataformad'abrasió. La part que aflora durant la marea baixa mostra una infinitat de formes petites.
A través de les oscil.lacions del nivell del mar s'originen diferentsnivells de plataformes d'abrasió trucades rases escalonades.

3.Llista de material amb imatges (s'explicarà a classe)

per fer aquest experiment necessitarem:

sorra: per fer el penyasegat

Aigua:per fer les onades i tot del penya-segat

safata de laboratori: per posar la maqueta amb l'aigua i la poca sorra que forma el penya-segat.

molde: per fer la forma rodona del penya-segat.

una camera de fotos: per fer fotos a la maqueta i com hi vagi quedant.

4. Explicar com construirem el model científic i per què ho fem?

El model científic el construirem perquè així podrem veure com és forma un penya-segat, i el construirem a partir d'una sèrie de materials, que els utilitzarem per generar onades i un penya-segat.

5. Per últim posarem fotografies on es vegi el que ha passat

Exercicis sobre el motor dels agents geològics.

1. Busca la imatge de sis paisatges que hagin estats modelats per cada un dels sis agents geològics que hem estudiat. Explica qui és l'agent que afecta. (Poseu l'imatge i el nom de l'agent que l'ha modelat en el peu de foto).

paisatge moderat pels sis agents geologics externs.