Exercicis sobre les manifestacions del calor intern de la Terra

1. Busca informació sobre alguna manifestació recent del calor intern de la Terra. Explica a on s'ha produït, quin tipus de manifestació es tracte, les característiques d'aquest i posa alguna imatge dels seus efectes.

El volcà Etna:
L'Etna, també conegut localment com a Mungibeddu, és un volcà actiu de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània. És el volcà actiu més gran d'Europa i la muntanya més alta d'Itàlia (3.323 m.) fora dels Alps. El volcà Etna ha entrat en erupció a l'illa italiana de Sicília en les últimes hores, deixant un espectacular riu de lava posant en alerta les autoritats locals. L'activitat del volcà es va intensificar en la nit d'aquest dimecres, arribant a crèixer poc després de les 22.48 hora local. Les erupcions de lava,  que no es descarta que vinguin acompanyades de cendra volcànica, es van produir en un cràter situat al sud-est, al vessant de la Vall del Bove, una zonadesèrtica.

Exercicis sobre els rius i les aigües subterrànies

1. Quina és la diferència entre una vall en V i una vall d'obí. Quin dels dos relleus formarà abans un riu? En quin dels dos relleus tindrà més força l'aigua? Per què?

La diferència que hi ha es que la vall en fotma de V es més inclinada i s'ha format poc a poc amb el riu, però no amb tant de temps que la vall d'obi, en canvi, la vall d'obi, s'ha format amb molt més de temps que la vall en forma de V, i la forma dell relleu es més plana. Es formarà abans un riu, a la vall d'obi, i tindrà més força a la vall en forma de V, perquè hi ha pendent, llavors agafa més força.

2. Quan sedimenten els materials que transporta un riu? Quins seràn els clasts que primer sedimentaran en un riu? i els últims?

Sedimenten quan el riu hi es al curs alt, els clasts que primer sedimentaran seràn els grans, i els ultims, els petits.

3. Què és el modelat càrstic? Busca una imatge on es pugi apreciar. Digues 3 formes de relleu característiques de les aigües subterrànies.

El moderat càstric és el conjunt d'empremtes subterrànies i superficials produides per la dissolució de roques.

El retrocés d'un penyasegat

1. Buscar informació sobre com es forma un penyasegat

Normalment s'aludeix a un penya-segat cuan está sobre la costa, pero també poden ser considerats com aquests els que hi ha en muntanyes, falles i ribes dels rius. Quan un penya-segat costaner de forma tabular aconsegueix grans dimensions se l'anomena faralló.

Els penya-segats solen estar compostos per roques resistents al'erosió i al desgast per l'acció atmosfèrica, generalment roquessedimentàries com la limonita, gres, calcària, dolomita, encara quetambé poden apreciar roques ígnies com el basalt o el granit enaquestes formacions.
Un escarpament és un cas particular de penya-segat, formada pelmoviment d'una falla tectónicao un ensorrament. La majoria delspenya-segats acaben en forma de pendent en la seva base, en àreesàrides o sota de grans penya-segats, el talús és generalment unaacumulació de roques despreses, mentre que en àrees de majorhumitat, les roques del talús queden cobertes per un capa de terracompactada per la humitat, formant un sòl.
Molts penya-segats també presenten cascades i grutes excavades ala base. De vegades els penya-segats moren al final d'una cresta,creant estructures pètries singulars.

2. Buscar informació sobre que és una plataforma d'abrassió

Les plataformes d'abrasió litoral, conegudes també com rasescostaneres o terrasses d'abrasió, són rampes rocoses amb un pendent molt suau  subjectes a l'abrasió marina i ubicadesper sota de la superfície de l'aigua a uns 10 m de profunditat.L'amplada d'aquestes plataformes és variable, hi ha rases d'unquilòmetre d'ample, però en general són més estretes. Com més fortés la roca, més pronunciada és el pendent, i com més fort són lesones i més alta la carrera de marea, més ampla és la plataformad'abrasió. La part que aflora durant la marea baixa mostra una infinitat de formes petites.
A través de les oscil.lacions del nivell del mar s'originen diferentsnivells de plataformes d'abrasió trucades rases escalonades.

3.Llista de material amb imatges (s'explicarà a classe)

per fer aquest experiment necessitarem:

sorra: per fer el penyasegat

Aigua:per fer les onades i tot del penya-segat

safata de laboratori: per posar la maqueta amb l'aigua i la poca sorra que forma el penya-segat.

molde: per fer la forma rodona del penya-segat.

una camera de fotos: per fer fotos a la maqueta i com hi vagi quedant.

4. Explicar com construirem el model científic i per què ho fem?

El model científic el construirem perquè així podrem veure com és forma un penya-segat, i el construirem a partir d'una sèrie de materials, que els utilitzarem per generar onades i un penya-segat.

5. Per últim posarem fotografies on es vegi el que ha passat

Exercicis sobre el motor dels agents geològics.

1. Busca la imatge de sis paisatges que hagin estats modelats per cada un dels sis agents geològics que hem estudiat. Explica qui és l'agent que afecta. (Poseu l'imatge i el nom de l'agent que l'ha modelat en el peu de foto).

paisatge moderat pels sis agents geologics externs.

El modelat del relleu. Els agents geològics.

Erosió: Una erosió és un desgast produït a la superfície d’un cos pel fregadís d’un altre. és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern. Un exemple és el d'el gran canyon del colorado a estats units, o bé el cas d'Arizona, a USA.

Efecte de la combinació d'erosió eòlica i hídrica a Arizona, USA)

FACTORS DE L'EROSIÓ:

• El clima;
• El pendent;
• Factors físics i químics de la roca;
• La història tectònica (fracturació per exemple);
• L'acció humana (pràctiques agrícoles, deforestació, urbanització).

Transport: Procés per mitjà del qual els elements rocosos, i detritus en general, són traslladats.
Pot ser: 
transport pel fons: té lloc quan es produeix el moviment dels clasts arrosegant-los o fent-los rodar.
Transport per suspensió: Els clasts són transportats sense tocar el terra o bé hi cauen i son aixecats de nou.

Transport d'un riu.

FACTORS DEL TRANSPORT:

• L'aigua d'un riu.
• El pendent.
• Els factors abiòtics, com les pedres, l'aigua...

La sedimentació: La sedimentació és el procés pel qual el material sòlid, transportat per un corrent d'aigua, es diposita en el fons del riu, embassament,canal artificial, o dispositiu construït especialment per a tal fi. Tota corrent d'aigua, caracteritzada pel seu cabal, tirant d'aigua, velocitat i forma de la secció té una capacitat de transportar material sòlid en suspensió.

Sedimentació.

EROSIÓ, TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ:

: 

La meteorització de les roques.

1.Fixa't en la següent fotografia. Quin tipus d'estructura de relleu hi pots identificar? Descriu com es pot haver format? Quin agent meteorològic deu haver estat el màxim responsable d'aquesta formació? Aquesta fotografia es va realitzar fa un temps, si anéssim avui al mateix lloc, el paisatge seria igual?

L'estructura de relleu que hi podem identificar, es una estructura que no té molt de relleu, és una zona seca, son com dunes, i està tot molt solitari. L'agent meteorologic que pot haver format això pot ser els canvis de temperatura i també la pluja. Seria diferent. Segons si hi haguès pogut més o menys y la temperatura que hi fa perquè si fes la mateixa pluja i la mateixa temperatura, si que seria igual que aquest paisatge d'aquesta temperatura.

Exercicis sobre els ecosistemes terrestres.

Escriu informació sobre els ecosistemes terrestres de clima càlid (biòtop i biocenosi) i posa un vídeo on es puguin apreciar algunes de les seves característiques o espècies que hi habiten.
Bosc equatorial: Precipitacions abundants i temperatures elevades al llarg de tot l'any. Hi abunden els insectes, i s'hi poden trobar anacondes o jaguars. Factors biòtics--> L'ecuador de la terra. Factors biocenosis--> els animals que hi habiten a aquest factor.



Bosc tropical: Precipitacions irregulars. Amb una estació humida, i una càlida, i una altra de seca i freda. Hi viu una gran diversitat d'insectes. Factors biòtics--> el voltant de l'ecuador i sobretot allà. Factors biocenosis--> Els insectes i èssers vius que hi hàbiten.





La sabana: Temperatures altes i amb variacions poc importants al llarg de l'any. Els mamífers més importants són la gasela o el búfal. Factors biòtics--> El clima tan càlid de aquest lloc, tan particular. Factors biocenosis--> Els animals adaptats a aquestes temperatures.



Desert càlid: Clima molt sec amb escasetat de precipitacions. Hi ha animals com ara camells. Factors biòtics--> El clima més sec del planeta terra. Factors biocenosis--> Els animals adaptats a el clima i les temperatures.

Exercicis sobre la matèria i l'energia en els ecosistemes

1. Per què es diu que el cicle de la matèria i el flux de l'energia?

Perquè el cicle de la matèria és un procès tancat i el flux de l'energia és obert, es a dir, que el el cicle fa sempre el mateix recorregut i el el flux de l'energia no. Aqui n'hi han alguns exemples:

Cicle de l'energia.

2. Descriu el cicle de la matèria començant per un conill.
El cicle de la matèria començant per un conill és:
conill --> serp --> Àgulia --> Descomposició (mort) --> Plantes --> conill, i així succesivament.

3. Com es perd energia en el flux de l'energia? D'on prové l'energia original que dona origen al flux?

L'energia es perd per la suor dels èssers vius del sol i perquè fa calor.

4. Classifica els següents éssers vius en productors, consumidors primaris, secundaris, terciaris, i descomponedors. Àguila reial, trèvols, roure, conill, rovelló, guineu, ratolí, sargantana, microorganismes, papallona, molsa, saltamartí, mussol, dent de lleó, cep, pi, granota, cabra, linx, ós, falguera, truita de riu i el salmó. Fes-ho en un quadre. Per acabar, a quin ecosistema correspon aquesta biocenòsi?

Productors: Trèvol, Roure, Molsa, Falguera, Dent de lleó i Pi.
Primaris: Cabra, Ratolí, Conill, Papallona i Saltamartí.
Secundaris: Guineu, Sargantana, Truita de riu i Salmó.
Terciaris: Àguila reial, Linx, Òs i Mussol.
Descomponedors: Rovelló, Microorganismes i Cep.

Exercicis sobre l'habitat i el nínxol ecològic.

1. Busca per la xarxa un vídeo en el que es pugin veure dues espècies compartint un mateix habitat sense entrar en competència.





2. Que vol dir que dues espècies estan en competència? Quin sol ser el resultat quan això passa? Busca algun exemple real sobre especies que hagin entrat en competència, quina creus tu que sobreviurà? Per què?
Que algunes espècies estan en competència vol dir que es barallen pel lloc on viure, es a dir que competeixen per agafar més poder. quen això passa sol passar que si no és frena pot acabar en extinció l'espècie. un exemple són els llops marins que han entrat en competència amb altres animals i ara estan en perill d'extinció, perquè no so lo bastant forts per lluitar amb altres animals.

Exercicis sobre la reproducció asexual i sexual en els animals.

1. Explica amb les teves paraules les diferències entre reproducció sexual i asexual.
La reproducció asexual en els animals és un procés de reproducció en el que només intervenen dos individus com és el cas de algunes plantes, els bacteris... Les característiques de la reproducció asexual són:
- Que només és necessita un sol individu, no fan falta gàmetes.
- Que el fill és una rèplica exacta de la mare, són idèntics.
La reproducció sexual en els animals és un procñes de reproducció en el que intervenen un mínim de dos individus, com es el cas de les persones o el de qualsevol mamífer. Es diferencia de la reproducció asexual en que:
- Els fills són una barreja del pare i la mare.
- Que fan falta dos o més individus, i també que tenen en el cas dels homes testicles amb els seus espermatozous, i en el cas de les dones ovaris amb els seus òvuls.
 

Reproducció sexual i asexual en els animals.

2. Posa tres exemples d'animals amb diformisme sexual i tres d'animals sense.
Animals amb diformisme sexual:
Les persones, que sóm diferents els mascles de les famelles, els cèrvols, que els mascles tenen banyes i les famelles no, i els lleons, que els mascles tenen pel i les famelles no.
Animals sense diformisme sexual:
Els gats, els gossos i els ratolins no tenen diformisme sexual, perquè si no mirem l'aparell reproductor no sabem si es mascle o famella.

3. Que vol dir que un animal és hermafrodita? La majoria d'animals presenten aquesta característica? Quin regne dels éssers vius ho presenta molt sovint?

Un animal és hermafrodita quan pot ser tant mascle com famella a l'hora, depen si l'espècie necessita més mascles o femelles. La majoria d'èssers vius no presenten aquesta característica. Normalment ho presenten el regne dels insectes, per exemple també el cargol.

 

cargol.

 

Tema IV: La reproducció. Exercicis sobre la reproducció i el cicle vital.

1. Quines són les diferències entre la reproducció asexual i la reproducció sexual? Posa exemples.

La reproducció asexual és un procediment comú en organismes unicel·lulars, però en els animals és poc freqüent i queda limitat als més senzills i menys evolucionats, mentre que la reproducció sexual en els animals al que hi participin dos individus de sexe diferent, el mascle i la femella, cadascun dels quals aporta una o diverses cèl·lules sexuals o gàmetes.

Reproducció asexual.

Reproducció sexual.

2. Fixa't en el següent vídeo. Quin tipus de reproducció pots observar?. Justifica la teva resposta.

El tipus de reproducció del video es una reproducció asexual, perquè només intervé un individu, i a partir d'aquest individu es creen més bacteris.

3. Busca algun exemple de reproducció asexual en animals. Creus que és el mecanisme més adient per reproduir-se en el cas dels animals? Per què?

Un insecte com per exemple l'Escissió. Es una reproducció asexual, crec que no és el mecanisme més adient per reproduir-se en el cas dels animals perquè es millor amb dos individus, com es el cas de l'elefant.

Esicissió.